Animació i gent gran.

L‘animació sociocultural, com a molts altres col·lectius, també es pot dur a terme amb el col·lectiu de gent gran. Aquesta comporta molts beneficis per a quest col·lectiu ja que els pot ajudar a la seua realització personal, a la comprensió del seu entorn i fomentar la seua participació en la vida comunitària.

Per altra banda amb l’animació sociocultural dirigida a quest col·lectiu també podem integrar-los més en la societat per a que s’escolte i es valore la seua veu i així tenir en compte les seues opinions. La gent gran és un col·lectiu molt important, a l’hora que interessant perquè d’ella també es poden aprendre moltes coses. També amb l’animació aconsegueixes per a elles l’educació i la formació permanents, ja que mai és tard per a aprendre i encara que sigues major et pots continuar formant i superant. La formació d’aquesta gent gran pot tenir lloc a espais com per exemple, les universitats populars, què són projectes molts interessants i enriquidors quasi sempre duts a terme en ateneus de barris o associacions. També hi ha espais especialment pensats per a la formació de gent gran com pot ser la Nau Gran.

Definitivament i dins dels diferents i nombrosos beneficis que l’animació sociocultural té per a la gent gran, també ens trobem amb la facilitació a l’accés i la participació activa en activitats culturals, per tal de millorar la seua qualitat de vida. Perquè encara que siguen gent gran i hagen viscut ja molts anys tenen tot el dret a seguir gaudint i estar actius en el seu dia a dia, a més com ja hem dit abans, són un col·lectiu del que es pot aprendre moltes coses, i la seua participació en activitats culturals pot fer que aquestes es s’enriqueixquen molt més. Un exemple molt clar podrien ser les activitats intergeneracionals, mitjançant les quals els més menuts aprenen gràcies als coneixements i experiències dels més majors.

Per últim, l’animació sociocultural en aquest col·lectiu també ens pot ajudar a despertar una mirada crítica en ell respecte a algunes situacions de la vida que els puguen parèixer injustes. I també ens ajuda a trencar l’aïllament del col·lectiu respecte d’altressectors de la societat.

El concepte Cultura, depenent de la forma en què ho mires.

EL CONCEPTE CULTURA, DEPENENT DE LA FORMA EN QUÈ HO MIRES.

Hem pogut donar un recorregut per les diferents formes d'entendre la cultura des d'enfocaments humanistes, antropològics, d'animació, com a activitat o economicista. Perquè entengueu una mica millor del que vam parlar i abordant les diferents formes d'entendre la cultura.

Direm que, des de l'enfocament il·lustrat o humanista, entendríem la cultura com un conjunt de coneixements, idees, art o estat social, pel que fa a l'enfocament antropològic i similar a l'anterior, s'entendria com a coneixement, creences, art, moral, drets, costums i tot allò que vam adquirir en formar part de la societat, d'altra banda, i des d'un punt més proper a nosaltres, podem entendre cultura també com a animació, com a patrimoni que anem creant, formes de ser i pensar projectades cap al futur (cultura constructiva ), pel que fa a la cultura com un sector d'activitat, diríem que seria com activitats i productes de caràcter simbòlic, realitzades en l'àmbit intel·lectual, artístic, social i recreatiu, concebuts amb caràcter creatiu. Per últim des d'un enfocament més economicista, i dins el món tan capitalista en què ens trobem, podrem entendre com el conjunt d'unitats o organitzacions de producció de productes, serveis o continguts dirigits a un mercat de consumidors perquè aquests satisfan les seues necessitats o desitjos en un mercat competitiu.

Per a coneixer un poquet mes sobre la cultura y les diferents vertients que engloba, podem vore el següent video: 

Perquè ho entengueu una mica millor, de manera més concisa i més relacionada amb la nostra professió de treball social, entendrem la cultura, tal com hem treballat a classe, com el "Conjunt d'elements simbòlics, significats i comportaments compartits per una comunitat o grup humà, així com un camp o sector de l'activitat humana centrada en l'ús i manipulació de símbols que es nodreix d'aquest univers simbòlic i el transforma "(Monclús, 2016)

Per a tindre una información mes amplia en quant al concepte d’animació sociocultural, la seua definició desde diversos enfoques, els seus antecedents, els seus principis, etc, podem accedir al “Manual Atalaya, Apoyo a la gestión cultural”, desde el següent enllaç: http://atalayagestioncultural.es/capitulo/animacion-sociocultural

Com a conclusió, dir que, per trobar el significat més adequat a una cosa o concepte, hem de tenir en compte la forma de veure-ho de cada persona, sense exclusió, cada enfocament, i entre tots fer un resum on es continguen cadascuna de les definicions , així podrem formar la definició més completa i adaptada a tots i cadascun dels éssers humans.

L'educació bancària, allò que tenim tan normalitzat, allò que ens mata.

Freire al capítol II del llibre de pedagogia de l'oprimit, realitza una crítica a la concepció bancària de l'educació. Es tracta d’una espècie de malaltia en la que sols es narra el que es vol aprendre, de tal manera que l’educador ha d'omplir als educands amb el contingut de la seua narració, es a dir; l’educand sols ha de memoritzar i repetir el que aquest diu sense saber realment el seu significat.

Es tracta d’una educació mecànica on l’educador en compte de comunicar-se amb els educands, aquest simplement realitza comunicats per a després arxivar-los i guardar-los.
No existeix la possibilitat de raonar o qüestionar el que l’educador diu, perquè aquest sempre estarà per damunt de l’educand.

Aquesta visió bancaria anul·la la possibilitat de transformació i/o superació, on els educands no han de criticar, opinar...fent així fort a l'opressor, que millorarà la seua dominació amb les persones ingènues, ignorants i passives.

Però també estan els anomenats marginats, que intentaran transformar, revolucionar… mitjançant accions per a la seua alliberació.

Es interessant veure com Freire fa aquesta reflexió als anys 70 quan encara molt poca gent es qüestionava els fonaments i funcionament de la nostra societat, i més a iberoamérica. Així podem veure que des de ja fa molt de temps sempre han hagut sectors de la societat conscients de la realitat viscuda en cada context.

Avui en dia l'educació que es rep a la majoria de centres sol ser una educació bancària, que no veu els alumnes com a persones sinó com a objectes que hi ha que formar i amb els que no cal establir una relació de reciprocitat. A banda del camp educatiu aquesta concepció bancària es pot extrapolar a altres àmbit de la nostra societat, tals com la sanitat pública, els serveis socials o l'economia nacional.

Si vols saber més sobre freire: https://es.wikipedia.org/wiki/Paulo_Freire