Treballem l'animació socicultural

     Aprofitant que una de nosaltres treballa en una empresa d’animació sociocultural, parlarem de dues activitats que es van realitzat a València i Catarroja durant el mesos de setembre, octubre i novembre.

 

       Es un projecte que naix de la consciencia de que la cultura es un dret de tots/es, on cal afavorir l’accés de la ciutadania a poder gaudir i consumir les noves propostes culturals de qualitat en igualtat de condicions.

       Es va posar a  l’abast de tot el veïnat en els carrers i places dels diferents barris de la ciutat, en concret en huit d’ells (El Cabanyal, Campanar, L’Olivereta, Quatre Carreres, Benicalap, La Saïdia, Jesús i Rascanya)

       Es van realitzat més de cent activitats on van participar uns cinquanta professionals del món del cine, teatre, circ, poesia i música, lectures teatrealitzades, conta contes, endevinalles, titelles, màgia, humor, jocs, balls, mímica i teatres participatius, van oferir els seus talles i espectables en espais públics. 

       L'activitat on va estar la nostra companya feia referència als jocs populars, com la cursa de sacs, el caixó, set i mig, canut, sambori....entre altres.

      Amb aquesta iniciativa es va voler afavorir hàbits d’assistència i intentar crear nous espais públics que siguen futurs consumidors i demandants de cultura.

       

 

       En el dia dels Drets de la Infància, promoguerem el JOC como a ferramenta de la felicitat dels Infants!

 

        Aquests drets els posseeixen els xiquets/es i adolescents per la simple raó de néixer.    Són inalienables, irrenunciables, innats i imprescindibles per a una bona infància i es troben recollits a: La Convenció sobre els drets de l'Infant. A més, estan traduïts a tots els idiomes per tal que tothom els puga entendre.

        L’activitat que es va escollir consistia en un taller de siluetes, on els xiquets/es a més de dibuixar la seua silueta en un paper continu, havien de decorar-la, retallar-la i deixar reflectit el dret que consideraven més important.

       També es va realitzar un teatre de titelles, on l’objectiu era fer veure la importància del drets del més menuts, d'una manera més divertida i entretinguda.

EL VÍDEO PARTICIPATIVO, UNA BUENA TÉCNICA PARA REFLEXIONAR

El vídeo participativo es una herramienta para el desarrollo grupal y comunitario, una manera de involucrar a personas, a colectivos en la realización de productos audiovisuales sobre temas que les afectan o les interesas, sobre aquello que les preocupa o que simplemente quieren contar, compartiendo esto luego con los demás y visualizando la realidad sobre el asunto a tratar. Gracias a esta técnica, la comunidad se involucra, trabajan juntos y crean su propia película. Empoderándose y relacionándose, generando conocimiento por y para las comunidades e influyendo en ocasiones en algunas decisiones positivas a nivel global, nacional y local.

“El vídeo participativo puede utilizarse para perfeccionar las habilidades de documentación y comunicación, para actividades de apoyo y para la solución de problemas, todo lo cual contribuye al empoderamiento de la comunidad. El vídeo participativo está basado en la comunicación visual y verbal. Como tal, tiene un gran potencial para fortalecer los medios de comunicación y documentación locales que también son, ante todo, visuales y verbales.” (Leisa, 2006)

En cuanto a la realización del mismo, decir que no es una tarea difícil, ya que es sencilla y accesible a todos.  Además, genera conciencia crítica, que actúa como base para la creatividad y la comunicación, intentando con ello provocar cambios personales, sociales, políticos y culturales.

En clase hemos podido observar que encontramos en tres fases dentro del vídeo participativo:

      - FASE 1: tiene una duración de 45 minutos, y en ella se elige la persona que va a grabar, quien           controlara el tiempo, el género de la película, el titulo y de que tratará el vídeo participativo.

     - FASE 2: en esta se planificara el vídeo participativo gracias a una tabla, la cual incluirá apartados     como el tiempo de duración y si será de día o de noche, la localización de la grabación (interior o       exterior), la acción que se llevará a cabo, los personajes, los carteles que puedan aparecer y los            accesorios, vestuario, etc necesarios.

     - FASE 3: grabación del vídeo.

En la siguiente imagen podemos ver de manera mas esquemática las diferentes partes que forman el vídeo participativo de manera más general:

Gracias a éste podemos conseguir una sensibilización frente a la sociedad, una transmisión de conocimiento de una manera diferente, siendo el conocimiento el poder. Además, tiene una buena capacidad para la acción, ya que fortalece a los atores sociales en el uso del vídeo en la comunidad, y genera conocimiento y participación.

Gracias al siguiente vídeo podréis entender mejor como trabajar el vídeo participativo, su finalidad y su importancia. ¡Os animo a que entréis y lo veáis!  http://pgis-tk-es.cta.int/videos/video030.html

Es una técnica que está cada vez más a la orden del día, y ya existen muchos colectivos que trabajan con él para la concienciación, aunque estaría bien que se conociese por todos para que cada vez más colectivos, asociaciones e instituciones, ya que es una buena forma, y diferente, de reflejar la realidad.

Algunos colectivos que trabajan con el vídeo participativo son:

• RåFILM – Arte y activismo (colectivo de cineastas y una ONG de Suecia; http://rafilm.se/en/)
• The Rights Exposure Project (activismo social; http://therightsexposureproject.com/), 
• Quepo Video Social (concienciar para la participación ciudadana, usando el video como medio de información, denuncia y sensibilización para concienciar la acción;: http://www.quepo.org/) 
• Colectivo Circes ( para la búsqueda e intervención sobre la realidad, investigación-acción, sobretodo ligados a la inmigración y al género; : http://colectivocirces.blogspot.com.es/), 
• Asociación Wanadi (desarrollo de servicios educativos, culturales y artísticos como dinamizadores sociales en áreas desfavorecidas; http://www.wanadi.org/), 
• La Lupa (para sensibilizar, reflexionar, desarrollo comunitario y participación social y mediación, acompañando a  organizaciones sociales, culturales, juveniles y medioambientales en el desarrollo proyectos de comunicación social y participativa; http://blogdelalupa.wordpress.com/) 
• Proplaneta (empoderar grupos y comunidades; http://www.proplaneta.org) 

En la siguiente página web podremos encontrar una fundación que surge en 1989 y que trabaja con el vídeo participativo, mostrándonos que es y cómo trabajarlo, así como algún ejemplo del mismo: http://www.grupopereyra.org/videos-participativos.html

Hemos podido encontrar una página web en la que usan el  vídeo participativo como herramienta de documentación, proporcionándoles este una oportunidad para que los pobladores de las áreas rurales puedan documentar sus propias experiencias y conocimientos y expresar sus necesidades y esperanzas desde su propio punto de vista. Ha sido una herramienta que la ONG Insight ha promovido como una metodología de sistematización en diversas partes del mundo. Gracias al vídeo participativo, los agricultores comunican sus ideas, innovaciones, teorías y decisiones a los investigadores académicos y a los agentes del desarrollo, además de hacerlo entre ellos. Podéis encontrar más información en la siguiente url: http://www.agriculturesnetwork.org/magazines/latin-america/1-sistematizacion-para-el-cambio/video-participativo-como-herramienta-de#sthash.u0AmtFkc.dpuf

Tras conocer todo lo anterior, os animamos a que os unáis a esta nueva forma de trabajar, a ver lo fácil que es llevar a cabo y realizar un vídeo participativo, pero el gran conocimiento que ello conlleva y transmite. ¡Reflejemos todos la realidad con esta técnica!

Animació sociocultural en la infància. El joc com una eina educativa.

L'animació sociocultural podem dir que és una bona tècnica educativa. I és què dins de l'educació diguem que forma part de l'educació no formal, i que dins d'ella trobem activitats d'oci i lleure. Podem definir l’oci com l’actitud per afrontar el temps lliure d’una manera autònoma i satisfactòria.

Per parlar de temps lliure infantil  cal prendre com a referència l’escola.  L’escola és l’ocupació obligatòria per a la infància. El temps lliure és el que queda un colp descomptat el temps dedicat a les tasques escolars, tasques d’ajuda a la llar i satisfacció de les necessitats bàsiques fisiològiques.

Partint del principi que l’activitat pròpia de l’infant és el joc, l’animació de la infància ha de tenir com a objectiu principal l’activitat lúdica, per desenvolupar-la activament en les accions d’animació. Es pretén que els xiquets i les xiquetes descobrisquen i duguen a la pràctica els valors de solidaritat front els altres, amor i respecte a la natura, posició crítica davant el consum, tolerància...

Els objectius de l'animació infantil són clars, partint que està destinada a, facilitar espai i equipaments lúdics no consumistes per a l'oci infantil. A més de pormoure l'aventura de les excursions a l'aire lliure, els campaments d'estiu i altres activitats diferents de les quotidianes. Gaudir d'activitats culturals actives i participatives, no només de consum. I per últim, educar per a un ús adequat i positiu del temps lliure, prevenint possibles situacions de risc social.

RECURSOS I ACTIVITATS D’ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL A LA INFÀNCIA 

CENTRES I ASSOCIACIONS DE TEMPS LLIURE: Esplais, escoletes, casals joves.

LUDOTEQUES: Són institucions recreatiu educatives que disposen d'espais distribuïts i ambientats per al joc, de joguines i elements lúdics, de tallers per dissenyar, construir i reparar joguines i de professionals especialitzats. Són una alternativa que s'ofereix a nens/as i en ocasions als joves de hui en dia per pal·liar les limitacions socio-econòmiques, pedagògiques i culturals que la nostra societat imposa a la infància en la seva activitat més pròpia i natural: el joc. Són una realitat en l'àmbit d'una educació en i per a l'oci amb una dimensió consumista. 

Cada ludoteca, igual que cada escola, té la seva pròpia forma de ser i de fer. La seva línia d'acció educativa, reflectida en el seu projecte lúdic, li ve donada en les seves directrius generals per la institució a la qual pertany o de la qual rep suport i, en l'àmbit operatiu, per l'organització i treball de l'equip humà, dels ludotecaris i ludotecaries responsables.

                                     

ACTIVITATS EDUCATIVES DE VACANCES: Campaments, colònies, escoles d’estiu 

EQUIPAMENTS I ACTIVITATS D’EDUCACIÓ AMBIENTAL: Granges-escola, centres d’educació ambiental, escoles de la natura 

EMPRESES D’ACTIVITATS EDUCATIVES

EL JOC I LES SEUES POSSIBILITATS EDUCATIVES

"El juego ofrece a chicos y chicas la posibilidad de ser y estar activos frente a la realidad. Jugar es divertirse, hacer, buscar, investigar, crear, evolucionar. Niñas y niños juegan para descubrirse a si mismos y ser reconocidos por los demás, para aprender a observar su entorno y a conocer y "dominar" el mundo."

El joc ha ocupat un lloc important en la història de la humanitat, ja que és considerat un fi en si mateix, una forma d'aconseguir plaer i pot estudiar-se i analitzar-se. A la mateixa vegada, també es considera com una ferramenta educativa, un recurs que es pot incorporar a altres projectes i que s'ha d'adaptar a la realitat de qui va destinat, al context i als objectius que se li plantegen. 

Les seues característiques, són diverses, i entre elles es troba que el joc és lliure, ja que és una activitat que es realitza voluntariament i no de forma obligada. És separat, ja que no està circusmscrit a cap límit de temps ni espai, És incert, ja que no es pot preveure el seu resultat. I, per últim, és improductiu, reglamentat i fictici.

                                  

Els jocs, com qualsevol altra activitat humana, estàn carregats de valors, mitjançant els jocs podem transmetre ideologia. 

Un esquema senzill de projecte

A continuació de l’entrada anterior, desenvoluparem pas a pas l’esquema senzill d’un projecte, que intenta centrar-se en el procés i la comunicació. (Monclús, C.)

Títol o denominació del projecte

Dades identificatives

- Nom dels autors/es i dels responsables del projecte.

- Adreça, telèfon, e-mail, pàgina web o bloc.

- Dades de l’organització

Descripció

- Explicació descriptiva no molt extensa de en què consisteix en projecte, i que permet a qui el llig fer-se una idea de què va. (Extensió màxima 200 paraules)

- Resum de les raons, la situació de partida, les activitats, i el marc de referència de  a institució que impulsa el projecte.

- Si hi ha algun aspecte innovador assenyalar-lo.

 

Justificació

- Per què aquest projecte és idoni o adequat en el context concret, per tant ha de tenir una part descriptiva del context i del territori de la intervenció i una part justificativa.

- Per tant cal incloure el MARC de REFERÈNCIA, es a dir en quin context s’inscriu el projecte. (hi ha autors que el aquest marc de referència el posen a banda en un altre apartat)

- Ha d’expressar les raons fonamentals que fonamenten i justifiquen el projecte.

- Es traslladen ací moltes de les dades obtingudes a l’anàlisi del context previ al projecte: característiques del territori i de la institució que impulsa el projecte, exposició del punt de partida, els indicadors que expressen la necessitat de posada en marxa del projecte, ...

- Cal argumentar la coherència i la viabilitat d’eixe projecte per a eixe context.

- Es poden incloure referències bibliogràfiques, referències a altres projectes i normativa que justifique.

Destinataris

     - Perfil dels destinataris (edat, situació laboral, social, gènere,…. 

- Nombre i cobertura ( usuaris potencials i reals)

 

Objectius

- Els objectius del projecte indiquen el “Per a què” del projecte, és a dir cap on anem, les finalitats del projecte.

- D’acord amb les diferents corrents que hi ha hagut en el terreny de la planificació hi ha diferents models a l’hora de definir-los.

- En funció de la nostra perspectiva i les demandes de la institució a la que anem a presentar el projecte podem optar per un o altre model.

Organització i metodologia

Pel que fa als aspectes organitzatius podem parlar de:

• Les estructures i mecanismes d'organització.

• Mecanismes de funcionament (reunions de coordinació i responsables)

• Tasques i funcions del personal

• Organigrama

• Les estructures i fórmules de participació.

• Tractament específic dels principals problemes que puguen sorgir en la dinàmica de l'acció.

• Intermediació i preus ( Com accedirà el públic/usuaris al servei o a les activitats i decisions sobre el preu inclús en el cas que siga debades) i en quant a metodologia

• Rols i actituds a adoptar per l'animador

• Estratègies i mètodes de treball.

• Com s’organitzaran els participants

Cronograma de tasques

Es tracta d’incloure ací un cronograma de Gantt o xarxa PERT de les tasques necessàries per a  dur endavant el projecte. Encara que al quadre les anomena activitats, no són activitats del projecte sinó tasques necessàries per dur-lo endavant.

Activitats i serveis que es plantegen

Des del nostre punt de vista les activitats i serveis s’han d’explicar detalladament. Ja que descriuen “Què” farem. Són, per tant la part fonamental del projecte. Qui llig el projecte ha de poder visualitzar l’activitat tal com es farà o el servei com es desenvoluparà.

Es pot utilitzar una fitxa d’activitat o un model narratiu però en ambdós casos cal explicar amb detall l’activitat o el servei.

Cronograma/ calendari-resum de les activitats

No en tots els projectes és necessari. Però de vegades és útil fer un cronograma de les activitats. Aquest pot prendre la forma de calendari o de diagrama de Gantt.

Nosaltres considerem que aquest cronograma és especialment necessari en el cas de setmanes culturals, agendes culturals, jornades, fires ....

Moltes vegades podem fer un simple quadre de doble entrada ( els dies dalt en horitzontal i els horari a l’esquerra en vertical) i dins del quadre ubiquem la denominació de cada activitat ( no les expliquen ja que les hem explicades a  ’apartat anterior.

 

Difusió

 

Com es farà la difusió del projecte? És un aspecte molt important per als possibles patrocinadors.

Premsa i mitjans de comunicació

Roda de premsa, dossier de premsa, notes de premsa Generant notícia ( cunyes radiofòniques, televisió, ...) Publicitat

Actes de presentació

Trobades amb personatges públics. A través de personatges clau ⇒ recomanació

Material informatiu

Cartells, flyers, tríptics o díptics informatius,.. Màrqueting directe, Mailings

Internet i telefonia

SMS massius o whatsup. Internet ( pàgina web, blogs, usuaris registrats,  enviaments d’emails). Xarxes socials (Facebook, Tuenti, Twitter,..). Telemàrketing (Telefonades a col·lectius o públic en general)

Recursos

MATERIALS

Material fungible, no fungible i equips tècnics necessaris. Es poden agrupar per activitats.

HUMANS

Professionals de l’entitat o institució, personal contractat específicament per al  projecte i voluntariat (amb indicació de les hores de dedicació i titulació i tasques assignades)

ECONÒMICS: EL PRESSUPOST

   

Avaluació: model i instruments

     1.ANÀLISI DE DOCUMENTS

     Documents escrits , Documents estadístics/ numèrics, Documents cartogràfics ,

     Documents d'imatge i so , Documents-objecte

     2.ENTREVISTA

     Estructurada , Semiestructurada , Lliure o oberta

     3.QÜESTIONARI

     TANCATS., OBERTS, MIXTOS

     4.OBSERVACIÓ

     SISTEMES NARRATIUS: Registres en diaris / llibres d'actes, Incidents crítics, 
     anecdotari,

     Descripció de mostres, Notes de camp, ..

     SISTEMES CATEGORIALS

     5.TÈCNIQUES D'ANÀLISI EN GRUP

     Grup de discussió, Grup quadriculat, qualificacions i sentiments, Balanç, Quartets,...

     6.TÈCNIQUES QUE ANALITZEN LES RELACIONS DINS DEL GRUP

     Sociograma, Ordit,...

    7.TÈCNIQUES CREATIVES

    Full sobre terra, Collage,...